Nació i Estat

Catalunya és una nació que mereix un Estat Espanya és una nació o un Estat plurinacional El model d’organització territorial ha estat la principal pugna política entre Catalunya i Espanya en els darrers tres-cents anys. Uns han volgut integrar les diverses nacionalitats dins l’Estat (federalisme simètric o asimètric); d’altres les han volgut assimilar (centralisme o unitarisme); i uns altres han defensat la seva singularitat, buscant un menor o major grau de descentralització (regionalisme, autonomisme, confederalisme o independentisme). L’intent d’encaix ha estat ple d’estira-i-arronses, d’avanços i de retrocessos, de cicles centrípets i de centrífugs. Per entendre quin model tenim avui, ens hem de remuntar als seus orígens —al segle XVIII— i a la seva consolidació —al llarg del segle XIX i l’inici del segle XX. Tanmateix, no serà una tasca senzilla estudiar la nació i l’Estat en la història, perquè són termes vius i en constant canvi. Tota nació és una vivència d’identitat, tant particular com col·lectiva; es pot construir en positiu o a contrario. I un Estat és una consecució pragmàtica d’aquestes vivències. En teoria, és un sistema de governança de les persones que viuen en un territori concret. Però, com que les percepcions d’aquests individus són subjectives, a la pràctica els Estats mai no reflecteixen amb exactitud quina és la realitat nacional d’un territori. En aquest treball ens proposem conèixer què és nació i quines diferències hi ha entre els diferents nacionalismes per tal de sintetitzar els diferents models d’Estat aplicats al cas català i espanyol.